Voltants de Kathmandu

Amb una combinació de dos autobusos i una estona que es pot moure entre una i dues hores, es pot arribar fàcilment a alguna de les viles que envolten Katnmandú.

Tot de tornada del trekking al Langtang hem refet les bosses en un obrir i tancar d'ulls (arribem a les 23.30 al hotel i el deixem a les 09.00 del matí) i sense deixar que el cansament es faci un espai al nostre cos, tornem a abandonar la ciutat per a fer un tour de pocs dies en companyia de la Marta aprofitant els seus darrers dies i també els nostres.

Nagarkot és la primera parada, un lloc des de a on teòricament es poden veure un bon rang de cims dels Himalaies, i dic teòricament doncs ens ho trobem tot ben ennuvolat. Així que ens movem cap a Dhulikhel, i tampoc veiem res, continua núvol i fins i tot cau alguna gota, però aquest poble té un encant especial. A uns 1500 metres d'alçada, em trobo passejant per un casc antic afortunat, a on la gent fa vida de carrer saludant esporàdicament als turistes que apareixen pels carrers. Una tarda encantadora, després d'una pluja lleu, convida a admirar els tranquils carrers.

Esperant al que falta

El menjar per les cabres

La següent parada és Bhaktapur. Patrimoni de la humanitat segons la Unesco, va ser la capital del Regne del Nepal durant uns quants segles, en el coincidiria amb gran part de la nostra edat medieval. Passejar entre les estàtues i edificis et pot comportar un cert estrès, doncs un no pot deixar de mirar a tots els racons, per tal de que la vista aconsegueixi captar tots els detalls. Entre tanta arquitectura es barregen les escenes de carrer, fent que ens integrem dins de la maqueta que estem trepitjant. Dediquem una mica més d'un parell de dies a deambular amunt i avall. Aquí van algunes imatges, per allò de que les imatges parlen més que mil paraules, i tampoc tinc mil paraules per a dir.