11 oct. 2014

Caminant per l'area del Langtang


Ens hem tornat a posar les motxilles a l’esquena, calçar les sabates de caminar i amb una nova companya de viatge ens fiquem a la part posterior d’un jeep, premuts els uns contra els altres, tragant fum i pols, durant set hores de viatge. Tot això es pot suportar amb l’objectiu de tornar a caminar per les muntanyes, sens dubte el més espectacular d’aquest país que es diu Nepal. Prenem Siafrubesi com a punt de partida que per a caminar per l’àrea del Langtang, un parc natural que no està tan visitat pels turistes però del que tothom parla molt i molt bé.


El Langtang està situat al Nord Oest de Kathmandú, i rep aquest nom per un poble i una muntanya, el Langtang Lirun. Et permet en poc temps veure una diversitat paisatgística molt interessant, en un parell de dies i una mica d’esforç et trobes als peus de grans cims. Per aquells que van al Nepal i tenen poc temps pot ser una molt bona opció de veure muntanyes de set mil.

Al mateix estil del post dels Annapurnes, faig una seqüència en imatges i poques paraules del que han estat els vuit dies de camí. Al que li agradi la muntanya i tingui l’ocasió que no s’ho perdi.

Dia 1. Siafrubesi (1503 mt) – Lama Hotel (2500 mt)


Primera jornada, caminant sempre al costat del riu, anem guanyant alçada. Molt bon camí, ample i agradable, ens permet tenir una visió amplia i admirar el paisatge a més de caminar.

Primera vista de la vall que encararem aquests dies

La força del riu que s'obra pas per la vall

Dia 2. Lama Hotel (2500 mt) – Langtang (3430 mt)


Després de fer el primer Dal Bhat (plat típic nepalí) tornem a caminar per aquesta vegada passar per sobre dels tres mil metres d’alçada. El bosc va canviant fins a convertir-se en matolls. Tot i que la boira no ens permet veure més enllà de les parets de la vall, suposem unes crestes amagades que esperem veure aviat.

A cobert de la soca d'un arbre comencem el dia

Un altra vista del riu, ens endinsem dins del bosc

El bosc es preciós, la molsa li dona un aire màgic

El camí està ple d'aquestes flors

Anem, guanyant alçada, passem de 3.000, i es nota al canvi de vegetació

Dia 3. Langtang (3430 mt) – Kyanjiu Gumba (3830 mt)

Jornada de descans, tan sols caminem un parell d’hores, ja que a causa de la boira descartem fer cap cim dels voltants. Tot i això, ja estem per sobre dels tres mil cinc cents metres, i pugem fins a quatre mil per provar l’aclimatació i facilitar el repòs de la nit.

El dia està ennubolat, però ja veiem els cims nevats!

El primer Yak del camí

Seguint el llit del riu, la vegetació es converteix en petits matolls.

Una roda d'oracions que gira per la força de l'aigua, terreny budista

La estupa previa a Kyanjiu Gumba


Ens encaramem a una stupa quasi a quatre mil, per prevenir problemes d'aclimatació


Dia 4. Kyanjiu Gumba (3830 mt) – Kyanjiu Ri (4773 mt) – Chanki (3230 mt)


Ens llevem amb un espectacle per dia, el cel està obert i es veuen un munt de cims nevats, entre ells el Langtang Lirun. A pas lent però segur, enfilem el camí cap al Kyanjiu Ri, un mirador des d'on poder gaudir de les muntanyes més altes de la zona.

Les sis i poc del matí, preparats per pujar quasi mil metres de desnivell

Objectiu: veure de més a prop el Langtang Lirung, que ja està il.luminat pel sol

De pujada, això és el que ens queda a l'esquena

El Langtang Lirung des de més alçada, el vent ataca la cresta

Els escaladors cap a mig camí de pujada


Els Yaks ens observen impassiblement

Arribem al cim, la panoramica. El Langtang Lirung i el glaciar, i altres cims de la zona

Detall de la llengua del glacial, espectacular

El grup content, descansa al mirador de Kianjiu Ri, i ens fem la foto.

Baixem carenant. Camí de tornada fins Kianjiu Gumba


Després d’aquesta jornada que no oblidarem tornem a fer el camí de baixada.

Dia 5. Chanki (3230 mt) – Pairo (1800 mt)


Sota un cel inicial clar, continuem perdent alçada. Etapa de trànsit, i que a poc a poc es va ennuvolant fins a ploure una mica.

La majoria de la gent que trobem, talla i asseca aquesta herba que servirà per alimentar els yaks durant l'hivern.

Tot i haver baixat més de mil metres, encara podem veure el Langtang Lirung

Tornem a entrar al bosc, aquest cop però amb una llum diferent

Els grans arbres vist des de l'arrel

Encara no he descobert que és això que penja de la paret de la vall


Al final del dia el grup de tres es queda en dos, i acordem retrobar-nos en uns dies per continuar viatjant junts.

Dia 6. Pairo (1800 mt) – Laurebina (3910 mt)

Potser la jornada més dura, comencem aviat i sense saber ben bé com arribem a quasi quatre mil metres d’alçada. Altre cop el temps no acompanya, fa: fred, boira i plou a estones, però els diferents boscos que travessem i l’objectiu d’arribar a Laurebina ens ajuda a caminar decidits.

En aquell lodge hem passat la nit, sobre el riu

La pujada inicial és forta en pendent i espessa en vegetació

Amb la familia d'en Pasang, i en Dani, la Claire i els seus fills, ens fem un te.

Un petit punt sagrat al mig del camí 

Darrer tram de bosc, camí de Laurubina

Art budista, a les portes de Laurubina



Dia 7. Laurebina (3910 mt) – Gosaikund lake (4380 mt) – Laurebina (3910 mt)

“Dios aprieta pero no ahoga”, comencem el passeig fins a la zona de llacs amb pluja i fred, però a poc a poc es va obrint el dia, de manera que fins i tot podem veure el sol reflectit a les aigües dels llacs. Un terreny estèril però de gran bellesa, pedra i aigua d’un blau fosc. Tot un espectacle.

El camí cap a Gosaikund lake, no es veu gaire bé res

Flors que estan al marge del camí

Sota la boira ens trobem Gosaikund lake

El llac sense boira

La Vipasa, la filla de la guesthouse a on ens estem. Tres anys i ja menja i es renta soleta 

Dia 8. Laurebina (3910 mt) – Dhunche (1960 mt)

Etapa final, i com no gran sorpresa. Ara entenc perquè l’hostal es diu “morning view”, una visió panoràmica que no havíem tingut fins ara. Bocabadat per més d’una hora mirant l’horitzó. Tranquil·lament anem baixant, travessant el que per mi és el bosc més bonic que he vist fins ara en totes les jornades de caminada.

Altra cop el Langtang Lirung, des de un altre perspectiva

Teoricament el Manaslu i els Annapurnes. El Himachal Ganesh.

Tot junt, la vista sencera

La parella i el Langtang Lirung


El bosc de Dhimsa, el més bonic que he vist al Nepal
La llum es filtra entre els arbres i s'intueix una boirina, preciós!




Queden moltes coses més per veure, només ha estat un tastet, però ens esperen a Kathmandú. Estic segur que si torno a Kathmandú, tornaré a visitar aquest parc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario