A los que hacían cabañas y iban a la fuente Maragall; als que cridaven San Sebastian quan arribaven al cim; als que Sant Miquel de Falgars els semblava una opció bona; als que es menjaren l'escudella de la padrina a Alforja i enfilaren cap a Siurana; els que passaren fred a la cuina de Torla i jugaren al risk a Castejón; als que començaren el dia sopant al xino de Roses i l'acabaren mirant el bany del Lindo Querubín a tret d'alba a Portlligat; als que feren el Carlit en raquetes;als que conegueren a en Pajares al Canigó; als que digueren una fàcil! I pujaren la Pica; als tramperos de Baborte i Boarte... a tots aquests, dedicat als que estimen les muntanyes.
Si gent! Nepal és el que té! Muntanyes i de les més altes. Durant 23 dies ens hem endinsat al parc dels Annapurnes amb la motxilla, un mapa i ganes de veure natura i cims nevats. Aquí us va un post d'imatges que intenta plasmar l'experiència d'aquests dies, espero que us agradi.
