Puskhar. Guardeu-vos dels falsos profetes

Continuant per aquest desert que és el Rajasthan, un tren des de Jaipur arriba a Ajmer, i un autobús que travessa la colina de la serp ens porta a Puskhar. La ciutat, vorejada de petits cims, viu al voltant d'un llac sagrat a on els peregrins hindus venen a fer les pujes i banyar-se, per allò de beneir-se i purificar-se. Però com ja us vaig comentar l'altre dia, la calor es asfixiant, així que peregrins ben pocs, els locals es banyen en els cinquanta-i-tants ghats que hi ha (com piscines). Ja deu ser sagrada l'aigua, doncs en un d'aquests ghats van escampar les cendres del Mahatma Gandhi. A tot això un es mira l'aigua i valora la possibilitat de buscar la benedicció, però com encara no he acabat de definir el meu propi culte, el color verdós de l'aigua em tira enrere.

Ciutat turística, la vida es fa al voltant del basar, un llarg carrer que envolta el ghats. Hem trobat però un hotelet apartat en una zona tranquil·la: tot per nosaltres, habitació gran i piscina! Alguna cosa de bo havia de tenir aquesta calor, com no hi ha turistes, els hotels estan buits i el descompte aconseguit volta el cinquanta per cent després d'una dura negociació.

Diuen que d'aquesta part del món venen els gitanos, que els orígens del poble estaven aquí abans que comencés la diàspora. Així m'ho recordava fa uns dies el vendrellenc més carioca i el que si que puc dir, és que aquí he vist unes poques dones fumant al carrer, amb faldilles de colors i mocadors enrotllats al ventre, amb rialles sonores i amb una manera de fer simpàtica i xerraire. Recorden a aquelles senyores que et llegeixen la mà, però també tenen l'aire de les que venen al mercat de dissabte a la Devesa.

Passejar pels ghats equival a caure en les urpes dels babas, que són els capellans hindus. Et fan recitar un mantra, tirar unes flors a l'aigua, et pinten el punt al mig de les celles, et donen un cordill i et pregunten quan vols pagar, suggerint una quantitat. En el meu cas, em deuria veure cara de ric, em van aconsellar el que al canvi seria vint-i-cinc euros. Jo ben seriós li vaig preguntar si li semblava correcte fer de lo sagrat un negoci. Fugaçment, mentre el miro als ulls, recordo al fals predicador de 'The Night of the hunter'. Quasi tots els turistes reben uns anissos al final, a mi no me'ls van donar.