30 may. 2014

Taj Mahal. Et treu l'alè

Els primers llargs minuts, potser per la son ja que era ben aviat, tenia la sensació que estava davant d'una cosa caiguda del cel. 
Definir-ho de manera que es pugui dir quelcom que faci justícia és molt difícil i dir quelcom a l'estil poètic ja s'ha dit molt i millor del que podria escriure, així que em quedo callat i que parlin les imatges.

28 may. 2014

Puskhar. Guardeu-vos dels falsos profetes


Continuant per aquest desert que és el Rajasthan, un tren des de Jaipur arriba a Ajmer, i un autobús que travessa la colina de la serp ens porta a Puskhar. La ciutat, vorejada de petits cims, viu al voltant d'un llac sagrat a on els peregrins hindus venen a fer les pujes i banyar-se, per allò de beneir-se i purificar-se. Però com ja us vaig comentar l'altre dia, la calor es asfixiant, així que peregrins ben pocs, els locals es banyen en els cinquanta-i-tants ghats que hi ha (com piscines). Ja deu ser sagrada l'aigua, doncs en un d'aquests ghats van escampar les cendres del Mahatma Gandhi. A tot això un es mira l'aigua i valora la possibilitat de buscar la benedicció, però com encara no he acabat de definir el meu propi culte, el color verdós de l'aigua em tira enrere.

23 may. 2014

Jaipur. La ciutat rosa



No sé si era aquí la plaça forta de la ruta de la seda, però en caminar pels basars de la ciutat rosa (aquest és el color dels edificis) un s’adona que aquesta gent, en el que fa al comerç, ens porten avantatge d’uns quants anys, sinó centenars, potser milers. Us parlo de Jaipur, Rajasthan, i amb una temperatura que els

12 may. 2014

Pooram!!!


Amb una mica de pesar a sobre abandono el Centre Zen, la seva tranquil•litat, el seu entorn i el seu menjar, però més que això els nous amics i coneguts, i és que si alguna cosa tenen els viatges, és això: la gent que coneixes a cada lloc, i la intensitat amb els que es viuen aquestes trobades, els moments, converses,